Mostrando entradas con la etiqueta El llenguatge oral a l'aula. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta El llenguatge oral a l'aula. Mostrar todas las entradas

martes, 9 de septiembre de 2014

Recursos per desenvolupar el llenguatge oral a l’aula

Treballar el llenguatge oral a l’aula té dos objectius centrals. Per una banda, desenvolupar les competències comunicatives de l’alumne; per l’altra, estimular el seu desenvolupament cognitiu. Com a docents tenim diversos recursos a la nostra disposició…

Des de la seva arribada a l’escola, els alumnes compten ja amb la capacitat bàsica del llenguatge oral. Aquesta respon, sovint, a una adquisició encaminada a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. No obstant això, dependrà de l’entorn familiar de l’alumne que aquest compti amb un bagatge més profund a l’hora de comunicar-se amb la resta i expressar-se oralment d’una manera adequada. Però, com podem afavorir aquest aprenentatge des de l’aula?

L’aula, un espai per a la convivència

L’escola és un escenari formidable per al desenvolupament de la competència bàsica de l’oralitat. Tant és així, que l’aula resulta l’espai més idoni per a la creació de contextos de convivència on el llenguatge oral serà el nostre vehicle d’expressió i de treball. El docent haurà de ser capaç de crear espais afavoridors de la interacció verbal. Algunes estratègies poden ser les següents:

  • Crear un entorn agradable i propici. Els alumnes s’han de sentir ben acollits des del principi. Com a docents tenim l’obligació de crear un clima positiu per a les relacions personals que afavoreixi l’entrada i l’adaptació a l’entorn escolar. Tot això serà possible mitjançant la nostra actitud i entonació a l’hora de dirigir-nos a ells i proposar-los activitats.

  • Generar rutines d’interacció. En primer lloc, cal que els alumnes tinguin clares quines seran les rutines a l’aula i quan i perquè ens disposarem a treballar certs continguts. A l’adquisició d’aquesta consciència d’aprenentatge cal sumar-hi tota una sèrie de rutines d’interacció que haurem explicat de bon principi i que poden consistir en les salutacions, la conversa sobre les emocions, el calendari, les peticions de material, etcètera. Aquestes formules fixes ens ajudaran a crear els seus primers models d’expressió oral.

  • Ajustar el nostre llenguatge. Però alerta. Com indicàvem en el primer article dedicat al llenguatge oral, l’aula no sol oferir-nos un nivell homogeni d’aquesta competència. Per tal de minimitzar les diferències entre alumnes, resulta d’allò més important que siguem capaços d’ajustar el nostre lèxic a les seves possibilitats. Es recomana, a més, parar molta atenció a les pauses, utilitzar enunciats breus i senzills i acompanyar la nostra comunicació de recursos com els gestos o les imatges, en el cas que això sigui prou convenient.
                                                                                          
  • Fomentar la conversa diària. Una de les activitats més importants que podem dur a terme a l’aula és la conversa. Aquesta ens permetrà millorar la competència en llengua oral dels alumnes, però caldrà que l’organitzem amb criteri. Per una banda, resulta imprescindible triar temes de conversa interessants per als alumnes. De fet, resultaria ideal que ells mateixos en fessin la proposta i fossin capaços de planificar-la: cercar informació si és necessari, preguntar als pares, etcètera. A més, per tal que la conversa sigui prou productiva, serà imprescindible la regulació (aprendre a escoltar, aprendre a respectar i demanar els torns de paraula…) i la correcta contextualització, utilitzant un espai físic idoni i creant un clima de confiança.

  • Aprofitar situacions excepcionals. La interacció diària amb els nostres alumnes ens proporciona tot un seguit d’experiències relacionades amb la vida que cal comentar i explicar. Parlem d’activitats que es produeixen durant el curs, conflictes que es puguin generar a l’aula, sortides fora de l’escola, fets vitals de prou rellevància, etcètera. Com a docents podem aprofitar aquestes situacions excepcionals per fomentar una expressió verbal més espontània i sentida, així com per dur a terme la indispensable tasca de la gestió de les emocions.

Bibliografia i pàgines interessants

Com a docents disposem de tot un seguit d’eines que ens serviran per treballar el llenguatge oral a l’aula. Nosaltres us fem les següents recomanacions:

BIGAS, M. (1996): “La importancia del lenguaje oral en la educación infantil”, Aula, Barcelona, Graó, 46, 5-8.

BIGAS, M. (2000): “El lenguaje oral en la escuela infantil”, Didáctica de la lengua en la educación infantil, Madrid, Síntesis.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. GENERALITAT DE CATALUNYA (2004). “Lús del llenguatge a l’escola”, Barcelona.

TOUGH, J. (1996): “El lenguaje oral en la escuela”, Madrid, Visor.

Xtec.cat. Currículum i Orientació. Educació Primària.

Bloc Comunica’t, per Montserrat Bertran, mestra i assessora LIC
http://blocs.xtec.cat/comunicat/

viernes, 5 de septiembre de 2014

El llenguatge oral a l’aula

L’escola com a espai de socialització juga un paper fonamental en l’adquisició i l’ús del llenguatge dels infants. A l’aula, docents i alumnes ens comuniquem a través del llenguatge, tant per ensenyar com per aprendre, i ho fem explicant-nos vivències o compartint els nostres sentiments i pensaments… Però, ¿què és exactament el llenguatge oral i com es treballa a l’aula?

Durant molts anys el llenguatge oral no ha gaudit de la rellevància que es mereixia en la categoria de contingut i objectiu per a l’aprenentatge. De fet, una àmplia majoria docent, perquè per altra banda així ho marcaven els continguts curriculars, centrava tota la seva atenció en el llenguatge escrit i era, l’oral, una competència que s’exigia als alumnes de manera natural. Sortosament, al llarg dels anys aquesta perspectiva ha canviat i el llenguatge oral ja és una de les prioritats a l’aula. 

El llenguatge oral, objecte d’estudi científic

És cert que una de les raons per les quals s’ha introduït el llenguatge oral com a objectiu a les aules té a veure amb l’estructuralisme. Dins l’àmbit de la lingüística, el llenguatge oral ha començat a centrar una gran quantitat d’estudis que s’encaminen a determinar les característiques i funcions del llenguatge oral. A banda, el protagonisme que han adquirit els nens en l’acció educativa també ha estat clau per desenvolupar més àmpliament les seves habilitats en aquest àmbit.

Quines són les funcions del llenguatge oral?

Durant tot aquest procés d’estudi, dut a terme a partir de l’última meitat de segle XX, els lingüistes han arribat a la conclusió que el llenguatge oral contribueix poderosament en el desenvolupament cognitiu de l’infant i que és un instrument indispensable per iniciar-se en la reflexió i organitzar el pensament.

És evident, per altra banda, que el llenguatge té una funció socialitzadora bàsica: permet la comunicació entre les persones, tant per intercanviar informació bàsica com per a expressar sentiments i reviure experiències. Així, a l’aula, la majoria d’activitats dirigides als nens tenen l’objectiu d’obrir camps d’expressió, transmetre la pragmàtica del discurs i augmentar la seva competència gramatical a tots els nivells: fonològic, morfosintàctic, lèxic i semàntic.

A banda, treballar aquestes capacitats ofereix a l’individu tots aquells instruments que necessita per a un desenvolupament cognitiu adequat. La idònia incorporació d’aquests continguts a l’aula permet als infants desenvolupar la seva capacitat analítica i sintètica en tots els àmbits. Són capacitats mentals superiors que l’individu necessitarà i utilitzarà al llarg de tota la seva vida.

Els antecedents: el llenguatge del nen al parvulari

En aquesta primera etapa educativa, el nen ja compta amb totes les competències que necessita per relacionar-se amb el seu entorn. És ben cert, però, que el nivell de desenvolupament no és homogeni i que existeixen diferències entre els alumnes. Deixant de banda qualsevol dificultat individual, és molt probable que la capacitat lingüística de l’infant tingui a veure amb l’entorn familiar.

Segons les tesis de Bernstein (1985), les famílies que utilitzen un llenguatge descontextualitzat a l’entorn domèstic afavoreixen l’ús d’una tipologia de llenguatge més específic i abstracte, la qual cosa facilita a l’infant la seva experiència a l’aula, on les converses no estan només limitades a la qüestió estrictament domèstica. A més, la conversa a casa de tots els membres de la família resulta de gran utilitat a l’infant a l’hora de participar i intervenir a l’aula i en general, el fa més capaç d’utilitzar el llenguatge en situacions més complexes, més enllà de les destinades a acomplir les seves necessitats bàsiques. Com a docents, la nostra tasca consistirà a minimitzar aquestes diferències i participar activament en l’adquisició del desenvolupament lingüístic i cognitiu dels nostres alumnes.

Objectiu: la competència comunicativa dels infants


Com dèiem a l’inici, sortosament el llenguatge oral ja és considerat una competència d’aprenentatge a l’aula. A través de la producció de discurs oral, l’alumne adquirirà totes les competències necessàries per a desenvolupar-se correctament en les situacions reals i reforçarà els seus coneixements gramaticals. Tot aquest procés, que s’emmarca dins del procés educatiu, serà bàsic per al seu llenguatge oral, però també l’ajudarà a reforçar el seu desenvolupament cognitiu i les habilitats superiors.