La relació del tutor amb l’alumne

L’aula és l’espai on els docents despleguen totes les seves habilitats i recursos personals i didàctics. Es tracta d’una tasca inherent a la professió, que permet transferir als alumnes tots aquells coneixements i continguts que requereix la programació curricular. Però més enllà d’aquest fet, els tutors estableixen amb l’alumne una relació humana, la qual és ben diferent de qualsevol altra relació entre persones.

A diferència de la majoria de relacions interpersonals, la que s’estableix entre tutor i alumne té poc a veure amb l’afinitat de caràcters o amb la simpatia que ambdós individus es puguin professar. De fet, l’assignació d’un tutor a l’aula a principi de curs és, d’alguna manera, una imposició. A aquest primer obstacle cal sumar-hi el fet que la relació tingui lloc entre dues persones d’edats diferents i amb un grau de maduresa ben distant. L’èxit d’aquest lligam, tant per l’alumne com pel docent, dependrà en gran part de les habilitats d’aquest segon i de la resposta que pugui oferir als seus alumnes quan sorgeixi algun tipus d’escull en el camí de l’aprenentatge.

Quina és la tasca del tutor?

El tutor pot dur a terme la seva tasca en les hores de tutoria en grup, però també en sessions individualitzades on tindrà l’oportunitat d’escoltar i donar resposta als dubtes i inquietuds de l’alumne d’una manera privada. Així doncs, aquest docent hauria de ser capaç de:

1. Tenir una actitud d’escolta activa que permeti als alumnes manifestar les seves inquietuds, interessos i temors d’una manera lliure i sense ser jutjats.

2. Entendre a l’alumne en la seva totalitat com a persona autònoma, amb pensaments i personalitat pròpia i aconsellar-lo tenint en compte el seu criteri i la seva realitat individual, ja sigui en l’àmbit educatiu o en el context familiar.

3. Ésser realista i sincer, encara que la situació de l’alumne sigui complexa, per tal de treballar la seva capacitat de superació d’una manera valenta i conseqüent.

L’entrega del tutor a l’alumne

La relació tutor-alumne i alumne-tutor segueix esquemes d’amistat diferents. Per una banda, el docent cercarà en l’alumne la seva individualització per arribar al fons de la qüestió i poder aplicar en ell els esforços i dinàmiques que consideri necessàries. Per contrast, l’alumne només pretendrà mantenir amb el docent una relació a escala professional, sense donar res a canvi. Aquest és el seu rol.

D’aquesta manera, el docent haurà de posar a disposició de l’alumne totes aquelles eines i habilitats que l’ajudin a superar els obstacles i a aconseguir els seus objectius. És al tutor a qui li correspon marcar la dinàmica de la relació i establir les pautes que en garanteixin la fluïdesa i la consecució de les metes que caldrà assolir. Per tot això, al principi de la relació el docent haurà de comunicar les normes que consideri oportunes, així com les sancions que corresponguin per a la correcció de qualsevol actitud indisciplinaria, propiciant sempre un clima agradable dins i fora de l’aula.